La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Badalona Serveis Assistencials (BSA) han posat en marxa un projecte innovador amb l’objectiu de reduir l’ús prolongat de benzodiazepines, els fàrmacs coneguts popularment com a pastilles per dormir o ansiolítics. Aquest consum elevat s’ha convertit en un problema greu de salut pública, tant pels riscos associats com per la seva alta prevalença entre la població. Segons un estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) del 2024, el 22 % de la població espanyola consumeix habitualment aquests medicaments, i 4 de cada 10 persones que en prenen ho fan diàriament. Les benzodiazepines, utilitzades principalment per tractar l’ansietat i l’insomni, poden generar dependència, deteriorament cognitiu i augment del risc de caigudes.
Una de les causes principals d’aquest elevat consum és la sobreprescripció, especialment en l’àmbit de l’Atenció Primària. Davant d’aquesta situació, la UOC i BSA han desenvolupat una intervenció dirigida tant a professionals sanitaris com a pacients, amb la finalitat de reduir el nombre de casos d’ús prolongat d’aquests medicaments.
El projecte, liderat per Manuel Armayones, doctor en Psicologia i expert en disseny del comportament, s’emmarca en el treball del Behavioural Design Lab (BDLab) de la UOC. Sota el lema 'No et quedis atrapat', la iniciativa aborda els factors que influeixen en la prescripció inadequada, com la manca de temps a la consulta o la percepció que aquests fàrmacs són l’única solució per alleujar el malestar dels pacients.
Disseny del comportament per canviar hàbits arrelats
La proposta es basa en l’aplicació de tècniques de disseny del comportament, un enfocament en què la UOC és referent internacional. L’objectiu no és només reduir la prescripció de benzodiazepines, sinó transformar patrons de conducta consolidats en la pràctica clínica i en el consum dels pacients.
Una revisió sistemàtica prèvia elaborada pels investigadors de la UOC ha demostrat que les intervencions més efectives són les que combinen diverses estratègies, com l’educació del pacient, la implicació de farmacèutics i l’ús de marcs teòrics del comportament. Aquestes aproximacions aconsegueixen resultats més sostenibles en el temps.
Prova pilot a Badalona
Des d'aquest mes d'abril el projecte entra en fase d’implementació amb una prova pilot al CAP Martí i Julià de Badalona i durant tres mesos es desplegaran diverses accions dirigides a professionals i pacients. En el cas dels professionals, es duran a terme sessions pràctiques per compartir experiències, així com la distribució de guions per facilitar la conversa sobre la desprescripció. També es proporcionaran guies amb alternatives terapèutiques i eines per revisar els tractaments.
Àlex Escosa, cap de Servei Atenció Primària, afirma que 'aquest projecte ens permet avançar cap a una atenció més segura i centrada en la persona. Treballem per reduir riscos per a la ciutadania, però també per oferir als professionals eines que facilitin decisions clíniques més informades i coherents'. Així doncs, pel que fa als pacients, rebran materials informatius amb un llenguatge accessible sobre els riscos del consum prolongat, juntament amb recomanacions d’higiene del son i estratègies per gestionar l’ansietat sense medicació. A més, es fomentarà el diàleg a les consultes mitjançant pòsters i altres recursos visuals. A més, una de les eines clau serà la incorporació de recordatoris a la història clínica per revisar qualsevol tractament amb benzodiazepines que superi les quatre setmanes, amb l’objectiu d’evitar cronificacions innecessàries.
Cap a un model exportable a tota l’Atenció Primària
Un cop finalitzada la intervenció, se’n farà una avaluació tant quantitativa com qualitativa per determinar-ne l’eficàcia. Si els resultats són positius, la voluntat és estendre el model a altres centres d’atenció primària gestionats per BSA i compartir-lo amb altres organitzacions sanitàries. Aquesta iniciativa s’alinea amb programes com Essencial, de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), i amb moviments internacionals com Choosing Wisely, que promouen l’eliminació de pràctiques de baix valor clínic.
Segons Armayones, la clau del projecte rau en la combinació de la recerca aplicada i el disseny del comportament amb la realitat assistencial: “Aquesta col·laboració permet transformar una preocupació compartida, com és l’ús excessiu de benzodiazepines, en intervencions concretes i avaluables, pensades amb i per als professionals”.
Amb aquesta iniciativa, la UOC i BSA fan un pas endavant per afrontar un dels grans reptes actuals de la salut pública: reduir la dependència de fàrmacs i promoure alternatives més segures i sostenibles per al benestar de la població.